Xicu Cabanyes
De Xicu Cabanyes es proposa una exposició de peces inèdites que no s’han ensenyat mai al públic. A partir d’un gran motlle d’una de les últimes escultures situades al Bosch de Cab Ginebreda i d’una obra de 1986 de talla de fusta de 275 X 80 cm com a referents de la sensualitat i sexualitat que en Xicu ha acumulat al Bosch es passa a un diàleg amb l’obra del seu amic Barraca amb peces de petit format fetes en fosa d’alumini, marbre, fusta, bronze, acer, per tal de poder visualitzar la riquesa de la seva obra en l’ús i domini dels materials i les tècniques.
S’ha escollit obra escultòrica de petit i mig format feta amb diferents tipus de materials i tècniques. Modelatge de ceràmica, talla de fusta, foses d’alumini i de bronze, de marbre, de pedra artificial, formigó… Textures, colors, brunyit, que van des de la maqueta fins a la gran escultura, un assaig quotidià que l’ha portat a crear el seu propi bosc.
Un recull de peces d’orfebreria, penjolls i anells, treballats amb diversitat de materials i tècniques que no han estat mai exposats, son l’antítesi de les escultures de gran format que hi ha al Bosc. Es proposa un itinerari de l’imaginari d’en Xicu en el seu dia a dia. A partir d’una mirada atenta sap retenir i transformar l’atzar més insignificant.
Obsessionat pel treball i per una electròlisi inesgotable d’ideas, escriu i dibuixa llibres de gran format on expressa sentiments, estats emocionals que més endavant el porten a formalitzar les grans obres que hi ha al bosc. Per aquest fet s’exposaran dos llibres, “ incunables “ contemporanis com si es tractés d’un “Beatus” personal.
El diàleg amb l’obra de Barraca està en aquests minimalismes, diferents de forma però no tan de continguts. Els dos treballen amb el paisatge i en el paisatge, s’hi enfronten amb grans obres i també en recullen petits detalls.

Barraca
L’obra exposada de Barraca és pràcticament inèdita, executada entre els anys 2017 i 2018, realitzada a partir d’unes peces que va mostrar al Bosch de Can Ginebreda, uns quadres amb fornícules com si es tractés de murs on barreja pintura i escultura figurativa, per passar a uns quadres d’estructures multiformes amb un fons velat de figures humanes, fins a les darrers escultures metàl·liques, que són les estructures planes que anomena teranyines urbanes traspassades a l’espai.
Entre mig hi ha una sèrie de fons abstracte on fan acta de presència estructures de cubs de cares planes i/o deformades, amb paral·lelismes més o menys asimètrics com si flotessin en la nuvolosa abstracte d’uns paisatges imaginaris que tenen correspondències amb les grans obres de Nivopintura, com també amb les estructures de les teranyines urbanes..
Dins el marc dels paisatges hi ha una nova sèrie que va néixer l’any 1982 amb escultures i dibuixos fets a partir del concepte de la forma “Llapis Staedtler” de secció hexagonal, de color groc i negre i de la seva mina interior de grafit (contingut i continent ). Aquest 2018 ha repescat el tema fusionant els colors, les formes i els perfils del llapis amb el paisatge. Les obres tenen un precedent i present sobre el paisatge.
Una sèrie de quadres de petit format (20 x 30 cm) en què a partir del llapis configura poemes visuals amb referències als seus mestres pintors, a poetes, als seus somnis, desitjos o dèries. Aquí hi fan presència referències de: Torres Monsó; Magritte, Fita, Puig Manera, Giacometti, Xicu Cabanyes, Joan Miró, Tapies, Ponsatí, Lluís Vilà, Brossa, Malevitx – Oteiza, Lluís Guell.