Esther Boix. Miralls i miratges (Mestres Artistes 2)
Una de les activitats de la Fundació Fita consisteix a donar a conèixer l’obra d’artistes amb una llarga trajectòria que, al nostre entendre, mereixen una major divulgació. La vam iniciar l’any 2004 exposant l’obra fotogràfica i cinematogràfica d’en Joaquim Puigvert.
En aquesta segona edició de Mestres Artistes ens hem proposat oferir al públic gironí l’obra de l’artista Esther Boix, nascuda a Llers (Alt Empordà) l’any 1927 i que ha desenvolupat la major part de la seva tasca artística i pedagògica a Barcelona. Actualment viu a la Vall del Corb (Les Preses).
L’obra d’Esther Boix s’exposarà a Girona de forma simultània en tres centres: la Fundació Fita (obra sobre paper), la Casa de Cultura (olis) i el Museu d’Art (obra gràfica i projecció del DVD de la sèrie Enraonaments, produït pel mateix MdA.
L’objectiu de la Fundació Fita en organitzar les tres exposicions que conformen la mostra de l’obra de l’Esther Boix, en aquesta segona edició de Mestres artistes és donar una completa visió de la tasca realitzada per l’artista al llarg de gairebé seixanta anys, essencialment en el camp de la plàstica, amb un important treball complementari realitzat en el camp de la pedagogia de l’art que va tenir la seva principal materialització en el Taller de Plàstica de L’Arc de Barcelona, creat conjuntament amb el seu company Ricard Creus l’any 1967.
FUNDACIÓ FITA
De l’1 de desembre de 2006 al 7 de gener ded 2007
C. Hortes, 22 – 17001 Girona. De dimarts a dissabte de 17 a 20h.
En aquesta sala s’exposa un recull de l’obra sobre paper de l’Esther Boix, l’escultura L’espera (1951) i tres retrats de l’Esther, en Ricard i l’Adrià (any 1957) fets per en Fita que són testimoni que la seva relació i amistat ve de molts anys enrere.
Dels anys 1953 a 1956 s’exposen les obres urbanes Arc du Carroussel , Nôtre Dame , La Tour d’Eiffel , Poble Nou , Bajo el viaducto i Neu a les teulades , realitzades a París, Barcelona, Madrid i Milà amb tinta xinesa sobre paper i que podem emmarcar en la sèrie de Paisatges urbans de l’artista.
Dels anys 1964 a 1966 hi ha una mostra d’obres fetes amb grafit sobre paper, d’entre les quals destaca Noia asseguda , obra amb una gran força expressiva i suggeridora, mitjançant la utilització de traços enèrgics ben combinats amb d’altres més estilitzats. L’obra De la terra és una exacta interpretació de la dona que feineja a casa i al camp i Paisatge amb figura és un fidel retrat de la incomunicació humana, tema que era objecte de preocupació preferent de l’Esther.
Els anys 1976 a 1982 estan representats per diverses sèries en les que l’Esther experimenta i treballa amb elements de contrast, utilitzant materials diversos: tinta xinesa, llapis de colors, guaix, papers mil·limetrats, collages amb encenalls de punta de llapis, ales de papallona, etc. amb un resultat de formes i colors molt rics en matisos.
CASA de CULTURA
Pl. Hospital, 6 – 17001 Girona. laborables de 10 a 14 i de 16 a 20 h. Festius tancats.
En aquestes dues sales s’exposa un recull de l’obra gràfica realitzada per l’Esther Boix al llarg del període de més activitat creadora.
Dels anys 1962 i 1963, hem escollit els linogravats El sicilià i L’hort i els pallers.
Dels anys 1965 a 1967, els linogravats de l’etapa d’Estampa Popular Poble apedregat , Nadal al Vietnam i Homenatge a Miguel Hernández deixen ben palès el compromís social de l’artista i la seva participació activa en les actuacions col·lectives de l’època. Alhora reflecteixen una impressió de duresa i violència, tant pels temes escollits com pel seu tractament.
A l’any 1973, en l’obra de l’Esther Boix hi ha el pas de la crítica social a la reivindicació de la natura i l’ecologisme. També hi ha la influència de l’obra de Gabriel Ferrater i l’impacte de la seva mort, que es materialitza en la serigrafia D’Esther Boix i Ricard Creus a Gabriel Ferrater en homenatge al poeta, al seu inconformisme i al seu estar al marge de les estructures.
De l’any 1979 es mostra una litografia Sense títol, 1979 amb un poema de Vicenç Altaió.
De l’any 1980, mostrem la sèrie “De cossos i de camins” amb tres aiguaforts i la sèrie “Jardins, però no de somni” amb tres litografies.
De l’any 1983 és el cartell, guaix sobre paper, de la cantata El bruel de l’Estany.
MUSEU D’ART
Pujada de la Catedral, 12 – 17004 Girona. De dimarts a dissabte de 10 a 18 h. Diumenges i festius de 10 a 14 h.
En aquestes sales podem revisar les principals etapes de l’artista, des dels seus inicis, amb Estiueig –Paravent de 4 batents- (any 1947) fins la sèrie de “La vall del Corb” datada el 1998.
Entremig, una llarga trajectòria amb moltes anades i vingudes. Percepció d’estímuls i influències en els seus viatges per Europa fins assolir un estil propi, reflex de la seva personalitat. Passant dels interiors opressius com El corb (any 1951) i Vellesa (any 1954) als paisatges urbans com Il Naviglio (any 1957) i culminant l’etapa en els paisatges naturals com El solar (any 1961).
A continuació, una incursió en la crítica social pròpia d’aquells anys Alta fidelitat (any 1962), Twist (any 1963), ens palesa la varietat de temes i tècniques emprades en aquest període.
La sèrie Dels coloms (any 1966) ens mostra una relació amb el símbol de la pau, compendi d’altres aspectes simbòlics, en una particular descripció realista del món tal com el veu l’artista, feta amb “saviesa amb cara d’ingenuïtat”, segons expressió de Corredor-Matheos.
L’etapa iniciada l’any 1971 i que l’Esther Boix anomena Els anys durs representa una presa de posició activa contra els opressors, una militància activa en el camp social i en defensa de la dona.
L’obra més emblemàtica és, sens dubte, La desesperada lluita per sortir de la carcassa –I- (any 1971). També tenen molta força les obres de la Sèrie del pa (any 1972) que traspuen la violència externa i interna dels personatges.
“Aquesta duresa, un cop desfogada la ira que la impulsava”, en expressió de l’Esther Boix, es va suavitzant amb l’alternança de la natura i d’una Sèrie d’Holanda (anys 1974 i 1976).
L’obra dels anys 1977 i 1978 es concreta en la sèrie “La ciutat i l’aire” feta des de la talaia del seu nou estudi a Barcelona on l’artista recrea una naturalesa idealitzada, creant-se la il·lusió d’estar en plena natura.
A partir de 1981, materialitzarà la seva llibertat creadora, lliure de les anteriors tensions i conflictes, en successives sèries: “Terres de Mar” sobre Eivissa i l’Empordà, “La Fageda” , “Venècia incessant” , “Girona i la Devesa”, etc. que en expressió d’Àlex Susanna constituiran “l’època del cant en la que l’Esther Boix es reconcilia amb la Vida. Amb les ciutats, amb els paisatges, amb les persones. Amb el temps”.
Sèries que continuaran els anys successius, culminant l’any 1998 en la Sèrie de “La Vall del Corb”, amb els penúltims poemes del llibre de poemes lírics, en expressió de Miquel Desclot, pintats per l’Esther al llarg de la seva llarga, rica i fecunda trajectòria artística.
Activitats relacionades:
Trobada de poetes, dedicada a l’Esther Boix i en Ricard Creus
Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.
Dijous, 21 de desembre de 2006, 2/4 de 8 de la tarda.
Presentació de Sam Abrams.
Ricard Creus parlarà de descobrir l’art i les lletres en temps difícils
Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona.
Dijous, 28 de desembre de 2006, a 2/4 de 8 de la tarda.
Actuació musical: Trio per a piano, violí i violoncel de Robert Gerhard (1896-1970), a càrrec de Miquel Villalba (piano), Marc Oliu (violí) i Daniel Oliu (violoncel).