Dmitry Sirotkin presenta, a la Casa de Cultura de Girona, el projecte «Filtracions». El fotògraf i artista contemporani de Sant Petersburg Dmitry Sirotkin, que exposa i treballa a l’Hermitage, és també dissenyador de llibres, membre de la Unió d’Artistes de Rússia i forma part de l’equip del Museu Estatal de l’Hermitage. La seva obra explora grans temàtiques com la formació de la personalitat, la continuïtat generacional i el futur de la civilització moderna, utilitzant no només la fotografia, sinó també el vídeo, els collages, el grafisme, els objectes i les instal·lacions.

«Filtracions» és una poderosa meditació visual sobre les ambicions humanes i els desitjos de conquesta que es repeteixen al llarg dels segles, una reflexió colpidora sobre el poder, la guerra i el destí de la humanitat.

Quan la guerra sembla llunyana, la percebem aliena; però quan se’ns ’acosta, la fràgil frontera entre el nostre present i les tragèdies del passat es fon i desapareix. L’obra qüestiona si la violència —inseparable de la naturalesa humana— no condemna una vegada i una altra civilitzacions senceres a la desaparició i empeny la humanitat cap a la seva pròpia autodestrucció.

La instal·lació ens endinsa en un univers carregat de símbols: un museu adormit, llumins consumits, ruïnes d’imperis caiguts. La motllura barroca d’un sostre degota aigua fosa dins beines ennegrides; de la profunditat del guix i la calç brollen fragments de gravats sobre les guerres colonials d’Alexandre el Gran. Sobre una taula, els mapes geogràfics s’estoven, les fronteres s’esborren i els camps de batalla es sobreposen, diluint qualsevol ordre conegut.

Els herois dels reportatges de guerra de Robert Capa s’entrellacen amb guerres antigues reinterpretades a través del classicisme francès; fragments de gravats de Gérard Audran, Barthel Beham  i Francisco de Goya evoquen el dolor i l’agonia dels cossos humans. Tot plegat construeix una imatge del cercle etern de la violència, un caos que es cargola en espiral i arrossega pobles i civilitzacions cap a l’abisme.

La doble espiral: poder i tecnologia

En paral·lel, el projecte assenyala una segona espiral accelerada —la del progrés tècnic— que avui amenaça de fer desaparèixer el planeta sencer. Sirotkin planteja preguntes incòmodes: no és una bogeria continuar sotmesos a les nostres pròpies ambicions? Podrem aturar-nos abans de l’autodestrucció? O l’agressivitat humana és tan profunda que ens impedeix trencar aquest cicle?

La història adverteix que els imperis més poderosos han caigut encegats per la set de domini i de riquesa. Però, realment la humanitat ha après alguna cosa? Hem canviat si encara no sabem vèncer les nostres debilitats?