Joaquim Jubert Gruart i Kim Bover i Busquet. Cicle de conferències sobre el NU

17 de març (dijous), 19,30 h

                “El Nu en la historia de l’Art i en l’obra de Fita”, a càrrec de J. Jubert Gruart

 31 de març (dijous),  19:30h

                “L’arquitectura del NU en l’obra de Fita ”, a càrrec de Kim Bover i Busquet.

L’Arquitectura del NU en l’obra de Fita. Què li comporta l’Acadèmia com a fonament de l’edifici que ha anat construint Fita al llarg dels seus 88 anys concretat en el gènere NU.

Dins una realitat més real que no pas virtual, intentaré plantejar el NU sabent-me nu en les inquietuds crues a l’entorn de la nuesa.

7 d’abril (dijous), 19:30h

                 “Història de L’origine du monde de Gustave Courbet”, a càrrec de J. Jubert Gruart.

Gustave Courbet (1819-1877) pintà un inusitat nu femení que ha estat qualificat de “icona de la modernitat”. Dins del marc de l’exposició FITA/NU i de les diferents conferències que s’hi desenvolupen, s’analitzarà l’extraordinària  història d’aquesta pintura des de la seva creació (1866) – i la identificació de les possibles models-  fins la seva incorporació a la col·lecció del museu parisenc del Quai d’Orsay i exposició al públic a l’any 1995, resseguint el seu llarg i tortuós itinerari:  del quarto de bany del primer propietari (el turc Khalil-Bey) a la col·lecció del baró Ferenc Hatvany (a Budapest), seguit de l’enigmàtic furt nazi o soviètic i l’estranya recuperació i compra final pel psicoanalista Jacques Lacan, concloent amb la donació a l’Estat francès per Sylvia Bataille.

12 de maig (dijous), 19:30h

                 “El romànic pornogràfic”, a càrrec de J. Jubert Gruart.

Als murs exteriors de força esglesioles romàniques de Cantabria, Astúries, Palència, Andorra, Girona, … en els permòdols (canecillos) més alts hi figuren abundància de representacions d’humans i d’animals exhibint els òrgans genitals i practicant activitats que avui anomenem pornogràfiques.  És indubtable que la seva presència té un objectiu que no és ni decoratiu ni provocador d’escàndol. En resseguir de forma seqüenciada les imatges i analitzar-les, a més d’apreciar-ne l’impacte iconogràfic, es possible  identificar-hi una molt explicita lliçó moral.

26 de maig (dijous), 19:30h

                   “El nu, una experiència viscuda”, a càrrec de Domènec Fita.

De ben jovenet jo admirava l’art clàssic, tan el dels grecs com el del Renaixement, i Miquel Àngel era el meu escultor preferit. N’hi havia també d’altres, com els de la Grècia clàssica Mirón, Fidies i el Partenó, i Praxíteles, amb les seves particulars representacions del nu. Teníem aquests models en guix, i els dibuixàvem com a exercici. Vam créixer aprenent el que representava la cultura grega i la valoració que feien de l’ésser humà, de la representació humana, a més de la filosofia, i vam aprendre també com el Renaixement s’endinsava en l’espai, en la perspectiva, en l’anatomia dels éssers i en la vida.

Tota aquesta formació, a l’inici del segle XX, va entrar en el joc de transgredir el classicisme com un alliberament de les formes per a entrar en nous conceptes. I a partir d’aquesta deriva van venir les reflexions particulars, que, en el meu cas, eren el tema a desglossar com a experiència personal dins d’un lloc i d’un temps, d’una nova creativitat. És el meu nu.

Fita